Febrer en Agres: podcast i projectes

Aquest mes m’ha resultat més difícil que altres, però he recordat que tinc que buscar anar al meu ritme i que ficar el benestar propi per davant de tot també és un treball, a voltes no tan fàcil, i de lo més necessari.

He coincidit més amb algunes de les xiquetes que tenía al comedor escolar i m’ha alegrat molt, sobretot perquè recorden perfectament alguns dels acudits que vam viure i son molt carinyoses.

També he avançat més amb el projecte del podcast. Un día vaig convidar a dos de les companyes d’un taller de teatre que fem al poble i vam parlar al podcast sobre les seues experiencies al teatre. Va estar molt interessant i divertit, ja que ja tenen prou expèriencia i es nota que els agrada molt.

Per altra part, també he tingut l’idea de començar un grup de suport específic per a gent en el espectre “neurodivergent”, ja que és un tema que s’ha visibilitzat a aquestos últims anys però encara queda molt de prejudici i violència sistemàtica per treballar. Ademes, que pense que sempre es important tindre un grup de suport alternatiu a la familia i als amics propers. Compartir experiencies similars i crear suport mutu, a voltes és la millor forma de tindre coneixement d’un mateix i de com funcionem com a societat. En resum, d’obrir-se mentalment.
Encara que aquesta feina també pot dur molt de desgast mental i això fa que moltes voltes siga difícil o impossible fer-la.