DiscoverEU: Maëlle Guerola

Amb 5 cinc desconegudes vaig començar, i amb records d’amigues vaig acabar.

Mil coses ens van passar, on són les claus? Que casa és? I el metro, quin? Que sentit? Els datos del mòbil vos van o què?

Mil incògnites que em practica i paciència vam anar dominant, quan ja érem per fi unes expertes, es va acabar.

Sentim ser del futur, la motxilla, amb l’essencial, ni trenta looks ni dos parells de sabates. En dos pantalons i quatre o cinc parts de dalt hi ha de sobra, les llavadores són més comuns del que pareix, i quant a sabates, el millor són unes sandàlies totterreny, i si fa fet als trens, que el farà, uns calcetins, com si d’un guiri parlarem.

Com a somni impossible, m’haguera agradat tornar arrere en el temps i fer aquesta aventura sense internet. Crec que va més a favor de l’esperit de buscar-se la vida, interactuar i veure els detalls.

Personalment, a una setmana d’acabar el viatge em vaig quedar sense mòbil i per a mi, pot ser de les coses més aleatòriament divertides que em van poder passar, jo no estava trista, ni preocupada, sabia que tot eixiria bé d’una forma o d’altra, em dol per les meues amigues, van haver de suportar a una cotorra tota l’estona parlant de fons, tant amb elles que s’unien per solidaritat, com amb els fantasmes d’anteriors viatgers.

Què haguera estat de mi al viatge si l’haguera fet sola? Ni idea, però no canviaria fer-lo amb un grup desconegut per res.
Puc dir, vaig tindre sort amb qui l’univers em va emparellar.

-Maëlle Guerola Galiana