Sailing in Scotland, a priviledged youth exchange

From the 15th-24th of August, 2024, 4 of our members have been sailing in the Scottish sea with a group from Hungary and Scotland. Natxo, Nico, Silvia and Angel. Read their stories bellow!

Que que feia un xic de serra a més no poder com jo, que fa anys que no vaig ni a la platja, navegant “contra viento y marea” les costes d’Escòcia en un velero de apenes 20 metros d’eslora??? Molt bona pregunta…
I aixis es com després de apenes un mes de haber-ho comentat, estaba AMICS i en especial Antonio fent la seua màgia per a clavar-nos a 4 xalavals en un vol direcció Glasgow on anàvem a viure una experiència que mai ens haguérem imaginat.
Alli ens vam reunir amb gent meravellosa d’Escòcia i Hongria, i estaguerem uns dies treballant en un entorn de película per a fer del grup un equip unit en tota regla!!! I alli que varem anar tota la inexperimentada tripulació (abans només había agafat un vaixell per anar a Tabarca) al port de Greenock on ens enfilariem a lloms del Alba Venturer, del equip de OYT Scotland.
I en menos del que ens vam donar conter estavem surcant les ones amb el vaixell de costat, plovent, nigant cabos i canviant veles com si de una expedició a les ameriques es tractarà!!!
Van ser 5 dies de navegació on ens van passar situacions de tots els colors i vam viure el món de la nàutica de la manera més pura i propera posible.
Nomes tinc paraules de agraïment per a tota la tripulació, que ens va ensenyar amb una passió increible tots els secrets de la navegació, així com a AMICS i a la resta asociacions que han fet aquesta experiència posible.
MIL GRACIES
(Natxo Sandoval)

---

Quan em van dir fara poc més d’un mes que se’n anavem a Escòcia a mitat d’agost per a viure una experiència molt diferent a coses que ja havíem viscut, no m’ho vaig acabar de creure.
Van passar els dies i va arribar el dia ja d’anar-se’n cap a allà. Encara no m’ho acabava de creure, però quan vam pujar a l’avió es va fer tot més realista.
Vam arribar perfectament a Escòcia, i ja en l’aeroport ens van arreplegar per anar a Wiston Lodge, una reserva natural amb 3 cabanyetes que era on anavem a viure els 3 primers dies. Ja el primer dia vam fer molta amistat en la gent d’Escòcia i en la d’Hongria. Ens van explicar un poc de que anava el projecte i se’n vam anar a dormir per al dia següent tindre energia. Els 3 dies que vam estar allí van passar ràpidament i ja l’ultim dia ens van explicar com anàvem a viure en el vaixell.
Va arribar el dia de fer-se la maleta per a viure 5 dies en un vaixell de pocs metres quadrats, on no teniem quasi espai ni per a menjar-se sense xafar a algú. Vam agarrar nomes el que feia falta i un bus va vindre a per nosaltres per a dur-mos al port. Una volta allí, ens van donar la roba impermeable i ja vam pujar al vaixell.
Ens van presentar a 3 persones que treballaven allí i ens van explicar que ens dividirien en 2 grups, que mentres un grup estaguera dalt posant les veles, conduïnt el velero o simplement guardant cordes, el altre podria estar tant dal com baix. Vam preparar tot el que feia falta, i vam ixir desde el port de Greenock cap a un lloc ja per a anclar el velero i dormir.
El segon dia va ser més intents. El meu grup va començar dalt i vam desanclar, vam traure les veles i es vam encarregar de que el velero anara on voliem. després vam baixar baix, però de seguida vam pujar dalt altra vegada. Feia molt de fred, plovia i feia aire. Al principi no li trobavem la gràcia, però ja al final ens va encantar.
Vam fer molta amistat en la gent d’alli ja que estavem en un lloc xicotet convivint i sempre estavem en ells, cantant, ballant, xarrant…
Finalment, va arribar el dia d’anar al port de Tarbet, on vam poder dutxar-se i despres pegar una volteta pel poble. Vam dormir allí, i al dia següent vam anar a visitar el castell del poble, vam comprar algo de menjar i vam tornar al velero per a posar les veles i ixir del port. Ixe dia va fer molt bon dia, no va ploure i va ixir el sol despres de 4 dies sense vore’l.
Vam dormir prop de la central militar de submarins segons ens va dir el capità del vaixell, i al dia següent vam tornar a Greenock. S’havia acabat el velero, pero encara ens quedava un dia on vam aprendre balls escocesos, hungaros i valencians. Al dia següent, es vam alçar pronte per a anar a visitar Glasgow, es vam despedir i vam agafar un autobús que ens duria fins a la ciutat. Vam passar allí el dia, i ja desprès vam agafar el bus fins a l’aeroport. Una vegada en alacant, pensavem que s’havia acabat ja, pero encara quedava la tornada a casa, que vam aprofitar per a contar tot el que havíem fet i lo be que s’ho haviem passat
(Silvia Sanchis)

Durant tots aquests erasmus juvenils, en els quals, l’associació d’Amics, amb sedes en Silla, Quart de poblet i Agres, m’han brindat l’oportunitat de rebre i compartir els projectes interculturals que tant disfrutem els adolescents que acudim, i em senc un privilegiat per totes aquelles experiències viscudes als erasmus, ja que tots i cadascun d’aquests, són diferents, pero per a intercanvi diferent el que hem fet recentment a Escòcia…
A primeries, tot sonava una locura descabellada, això d’anarse’n a altre país a navegar en un veler, i fins i tot per als pares, qui una i altra vegada confien en els monitors de dita associació. 
Poc a poc, s’apropava el dia, i ningú era conscient del que venia, encara menys jo, qui personalment, venia d’un campament directe, i apenes vaig disfrutar del meu llit a caseta, però, tant de bo tots els mals en la vida foren aquest. Tornant en el  que estava dient, varem pillar l’avió de bon matí i varem aplegar al poblet en el qual varem passar els tres primers dies de preparació, i a pesar d’anar en un monitor que apenes coneixia, vaig estar com en casa gràcies a Natxo i les seves tasques com a bon monitor principiant durant aquells dies. 
De sobte, va aplegar el gran dia de pujar al veler al qual els escocesos estaven cansats de pujar, però els hongaresos i espanyols, no sabiem ni de que anava la cosa. La primera impressió va ser una mica inesperada, ja que va caure tota la plutja que no havia caigut en la nostra zona en anys. 
Realment, varen anar passant els dies, i tot anava a millor, ja que viure experiències en les quals patixes, fa una unió gran entre els xavals que estàvem al vaixell, i també un millor treball en equip. El temps va millorar poc a poc, fins i tot varem tindre dos dies de cel solejat. El tercer dia, va aplegar el moment que tant dessitjavem, el de baixar al port, conéixer món, però sobretot, pegar-se una bona dutxa, i aixecar la roba que duiem xopada. Tarbert, un port ben bonic, el qual sols era un carrer de poblet amb el seu castell i esglesieta.
Altre tema que ens preocupava a tots, era el menjar dins del veler, però resulta que al final de la correguda, varem tastar menjars típics dels tres països, i érem nosaltres qui cuinavem, també netejavem, i sobretot navegàvem el vaixell i era un orgull veure que tot anava bé, i que estàvem apunt d’anclar-se en un port, inque tot això, fora fruit del nostre esforç, un esforç que no hauria pogut ser possible si no haguérem estat tots units, i en la musiqueta de tots els països tot el dia sonant.
Realment, estic molt agraït de ser escollit i que depositen la confiança en mi, per a experiènces tant innovadores com aquesta, la qual repetiria una i mil voltes, i a més, en la mateixa companyia, i gran equip que hem format el spanish team❤️❤️.

Gràcies per tot, a aquella gent qui està per darrere organitzant tot, per a que experièncied aixina, es facin realitat i ixquen avant sense problema.
(Angel Mayor)