L’entitat que ens convidava: The Voluntary Labour Corps is a state-run organisational unit working with youth with fewer opportunities like social and economic obstacle or geographical obstacles, that include employment services and as tasks related to education and upbringing. Thanks to EU funding, we organize and take part in international youth exchanges and professional internships. Our Facebook: https://www.facebook.com/ohp.podlaska Honestament quan vam arribar per primera vegada a l’alberg jo no tenia moltes ganes de fer aquest Erasmus, però resulta que ha sigut una setmana realment guai. El lloc era molt bonic, el poble tenia varies tendes i servei de busos, el millor eren els paisatges ja que és molt diferent al que tenim ací i em van encantar els boscos i les praderes. El alberg també estava molt bé, el menjar encara que no era molt variat estava bo i oferien gran quantitat d’aquest. No ens podem queixar del menjar la veritat. I sobre la gent dels demés països, sí que és veritat que algunes persones es mesclaven menys que altres i els costava més integrar-se, però vaig fer noves amistats amb algunes persones i vaig reforçar les que ja tenia amb conegudes de anteriors intercanvis. Me agradava molt el grupet que teníem, s’ho passàvem molt bé juntes. I en quant al nostre grup de Espanya, hem fet un grupet realment inoblidable, si hem tingut problemes els hem arreglat, hem rigut i plorat juntes i estic molt feliç de tornar amb amigues noves. Les activitats eres súper dinàmiques, molt entretingudes i honestament crec que ha sigut un dels millors intercanvis als que he anat a dia de hui. Vam visitar un herbari, la ciutat, vam fer kayak i moltes coses més. Com sempre, simplement he de agrair a Amics.eu per deixar-me anar a aquest Erasmus i a tota la gent que ho ha fet possible. (Sophie – Alcoleja)
Per allà per febrer/març ens digueren que ens havien convidat a un intercanvi a Polònia. Hi havia més intercanvis on apuntar-se, però bé, per dates o pel que fóra, l’intercanvi que millor em quadrava era el de Hello Bettle 2 a Polònia. He passat tot l’estiu esperant el moment d’agafar l’avió i anar-me’n cap allà, perquè tenia moltíssimes ganes de viure’l: conéixer la cultura, conéixer gent nova i, sobretot, retrobar-me amb les meues amigues d’Hongria, a qui no veia des de l’últim intercanvi a Hollókő. Quan pense en aquest Erasmus, em venen al cap centenars de records: rialles infinites, converses fins a les tantes i moments que difícilment s’oblidaran. Però també hi ha una part que fa mal… i és que les amistats internacionals són un regal tan gran com dolorós alhora. D’un dia per a l’altre, persones que no coneixies de res passen a formar part de tu, i quan arriba el comiat sents que et trenquen un trosset del cor. Sé que tardarem molts mesos a retrobar-nos, o fins i tot que potser alguns no els torne a vore mai més, i això em mata per dins. Al mateix temps, no puc deixar de valorar la sort que tinc d’haver creat un grup tan especial amb gent de països diferents, persones que, encara que visquen a milers de quilòmetres, sent tan pròximes com si estigueren ací al costat. Aquest Erasmus és un clar exemple de les connexions tan fortes que es poden crear. En qüestió d’una setmana, érem una gran família, germans i germanes de diferents nacionalitats que ens estimàvem de veritat, sense importar l’idioma, la cultura ni la distància. I això és el màgic dels Erasmus, que el temps és curt, però les connexions són eternes. I sí, sempre es parla de les amistats internacionals… però, què dir de les nacionals? El nostre grup estava format per les meues dos millors amigues (Ari i Soph) i per dos xiques més de Muro (Naiara i Carla), amb qui ja havia coincidit en l’intercanvi d’Agres creant una conexió bastant forta. En aquest Erasmus, en canvi, el nostre equip d’Espanya ha sigut el millor de tots els que he viscut. M’ha ajudat a fer un vincle superfort amb Carla i Naiara, dues persones que hui en dia, després d’aquest Erasmus, no sé què faria sense elles del que signifiquen per a mi. (Ney-Benilloba)
Aquest va ser el meu primer Erasmus fora d’Espanya i la veritat és que va ser increïble. El repetiria una i mil voltes més. Vaig fer molts amics nous i vaig aprendre moltes coses noves. A les del grup espanyol les coneixia més o menys, però gràcies a aquest Erasmus ara som molt amigues i ens duem genial. Les activitats van estar prou bé i m’ho vaig passar molt bé. Tot i això, crec que per fer més amistat ens haurien d’haver mesclat per països un poc més, ja que només ens van mesclar els últims dies. Però igualment m’ho vaig passar bé. Ens hauria agradat quedar-nos una setmana més, ja que el dia d’anar i el de tornar van ser moltes hores de viatge i es va fer curt. Però, tot i això, ens ho vam passar molt bé. Sempre recordaré el meu primer Erasmus fora d’Espanya, ja que un dels somnis que jo tenia era viatjar en avió. (Carla-Muro)
