Northern lights of Friendship – Marttinen & Pirkkala, Finland

Del 18 al 25 d’octubre, l’equip format per Lluc, Sophie, Naiara, Carla, Leyre Marc, Guillem, Jana, Ney, Ariane i Marta han compartit una setmana plena d’emocions i cultura a Finlàndia. Ací us deixem alguns de les seues vivències més personals:

Carla Cerdà

En Març vaig tindre la oportunitat de participar en un erasmus en agres i en octubre vam fer la segona part de esta intercanvi.
Vam anar a fidlandia tenía moltes ganes de tornar a trobar-se en el grup finés i de retrobar-se també amb el grup espanyol ame que també coneixeriem a gent nova de hungria . Va ser una experiencia inolvidable en la que he aprés moltíssimes coses sobre les seues cultures i idiomes també en el grup espanyol em fet un grup molt unit i especial que mai olblidaré.
Les activitats van ser molt divertides encara que les de aire lliure ho pasabem un poc mal pq feia molt de fred però igualment m’ho vaig passar bé. Espere tornar a veure a tota la gent que he conescut.

Leyre Ferre:

Este erasmus per a mi ha segut una experiencia molt especial, haver-se retrobat amb el grup finès i conegut als hongaresos ha sigut molt emocionant ,però sobretot el vincul que hem millorat dins del grup espanyol.

Els primers dies vam estar a Marttinen un poble molt xicotet de finlàndia, on ens vam banyar en un llac gelat, vam fer dia de sauna i vam fer un montó d’activitats. Després vam passar el resto de la semana a Pirkkala, on vam vorer l’institut dels finesos, el seu lloc de “nit jove”, vam patinar sobre gel…

Hem descobert moltes coses noves sobre les seves cultures i ells sobre la nostra. Estic molt contenta de haber participat, crec que es una experiencia inoblidable i que repetiría mil voltes.
Sempre que mire fotos m’en adone de lo feliç que érem i de lo bé que s’ho vam passar.

Gràcies a tots els que han fet este projecte possible, este no es ni el meu primer ni espere que el últim, però sempre el recordaré amb molt d’amor i molta nostalgia.

Lluc Chevet:

Este Eramus altra volta com tots ha sigut una experiència inoblidable, he pogut tornar a vore a gent que havia conegut en el anterior Eramus d’Agres i he disfrutat de la seua acollidora benvinguda. Des de que vaig fer el Eramus d’Agres vaig conectar molt en el grup espanyol que era casi el mateix que de finlandia menys algunes persones, així que el projecte de Finlàdia m’ha donat l’oportunitat de tornar a passar una meravellosa setmana amb ells. Ademés per sort han pogut vindre un altre grup al intercanvi, de Hongria i en eixe grup hi havia gent en qui també havia conectat molt en altres intercanvis. Això de poder tornar a coincidir és una alegría molt gran. Les activitats de este Erasmus han sigut d’un tema que a mi m’agrada molt, els esports, així que han sigut molt intenses i divertides, encara que podrien haver-nos deixat més temps lliure, ja que en el temps lliure dels erasmus és quan més conectavem amb els altres i disfrutem de la gent i el país, a causa això i que no van fer moltes activitats de ‘‘meeting’’, en les que ens coneguem i ‘‘trenquem el gel’’ , no hem pogut disfrutar del tot dels altres grups, apart que la organització i comunicació ha fallat una mica esta volta, però els nostres monitors han gestionat la situació perfectament. I això no ens ha impedit que disfrutem al màxim, aprenguem molt, i acabem plorant a moc perdut en el moment de dir adeu. Aixi que en resum este eramus ha sigut lo que es diu una cascada de emocions i sentiments en la que sem instruit i em aprés molt!

Marc Domenech:

Aquesta setmana ha estat plena de fortes emocions i d’experiències que mai oblidaré. Gràcies als altres equips d’Hongria i de Finlàndia, he aprés moltíssimes coses sobre la seua cultura. El tema d’aquest Erasmus m’ha agradat molt, ja que em practicat diferents esports als quals no lis he donat mai importància com el floorball, o el hockey sobre gel. Si haguera de descriure l’Erasmus amb una sola paraula, escolliria “aprenentatge”, perquè no em parat de experimentar activitats que sempre tindran un espai especial al meu cor. Tinc que dir que la gent ha sigut un dels factors clau per a que la setmana es convertira en una de les millors de la meua vida.

Naiara Cerdà:

Qui diria fa un any que ens aniríem a Finlàndia. Aquesta setmana ha sigut una mescla d’emocions, tan bones com dolentes. Tindre aquesta oportunitat ha sigut increïble. Aquest Erasmus, ja coneixent als de Finlàndia i tornant a veure’ls, ha sigut meravellós, i poder conéixer els d’Hungria que ja coneixíem alguns ha sigut impressionant. Ha sigut una sort poder mesclar els tres països i descobrir les diferents cultures de tots.

I ara, si parlem del nostre grup, els espanyols, la veritat és que ningú pot comparar-se amb nosaltres. Crec que aquesta setmana ens hem unit molt més i hem format una família més gran. Hem pogut coordinar-nos bé en les activitats que hem muntat i, sobretot, si alguna cosa eixia mal, sempre hi havia algú que alegrava l’ambient, i això ha fet que en alguns moments d’estrés o nervis poguerem tirar endavant. Aquesta setmana s’ha acabat, però sempre tindré aquesta experiència en el meu cor.

Ney Ramón:

Finlàndia sempre ha sigut un país somiat per a mi. Des de xicoteta he volgut anar per diferents raons. Qui m’hauria dit a mi que, amb 15 anys, acabaria viatjant al meu país somiat? A més, allí no estaría sola, sinó envoltada de gent del meu país i, fins i tot, podria retrobar-me amb amics que havia conegut en altres intercanvis.
Doncs sí, soc Ney Ramón, i gràcies a Amics Eu he pogut fer realitat un somni.
La gent, quan pensa en els programes Erasmus o en els intercanvis, sol imaginar que el més important és el país o el lloc de destinació. Però bé, després d’haver fet ja uns quants intercanvis fora d’Espanya (crec que este ja és el quint) puc dir que, al final, el lloc no condiciona tant com ho fa la gent.
Perquè sí, el lloc pot ser de somni, però del que realment ens recordem és de les persones, dels participants i del nostre equip d’Espanya.
Aquest intercanvi, però, ha sigut capaç de combinar les dos coses que per a mi fan especial una experiència així: el lloc i la gent.
Marttinen era espectacular. Cada posta de sol era un autèntic espectacle per a nosaltres. Els llacs, els colors del cel, el fred… tot semblava una obra d’art. I què dir de les nits en què vam poder complir el somni de molta gent veient Aurores Boreals. El lloc on vam residir la major part de la setmana ho tenia tot: instal·lacions esportives, una tenda, un parc per als més menuts, sauna, jacuzzi… Una autèntica meravella.
Però, com ja he dit abans, per a mi el més important d’un intercanvi és la gent. Els participants dels altres països ens van acollir amb els braços oberts. A més, ja jugàvem amb avantatge, perquè coneixíem la gran majoria d’ells; per això, des del primer dia érem un grup unit i sense cap tipus de prejudici. És cert que nosaltres, els espanyols, no vam passar tant de temps amb la resta de participants, però això té una raó molt especial, que és precisament el que ha fet que aquest Erasmus haja sigut el millor de tots: el nostre equip.
Ja ens coneixíem de Les Nits Joves i de l’Erasmus d’Agres, però com sol passar en els grups grans, hi havia persones que es duien més amb unes que amb altres. Doncs bé, això va canviar completament a Finlàndia. Des del moment zero vam estar tots súper units i vam començar a crear una relació tan forta que tots recordem amb moltíssima estima. En només huit dies hem passat a formar part de la vida dels altres. Ens hem rigut, cridat, divertit, enfadat… però sempre junts, tots amb tots.
I des d’aquest Erasmus s’ha notat la gran “aliança” (com diem nosaltres jejeje) que s’ha creat entre nosaltres.
Només dir que si a dia de hui recordem aquesta experiència com ho fem és gràcies als dos millors monitors que es podien haver ajuntat. Charly ja el coneixíem d’abans i hi havia moltíssima confiança amb ell, però aquesta setmana la nostra relació ha millorat exponencialment. I després estava la nostra nova monitora, que des del moment zero ha estat sempre ahí. Era com una mare per a nosaltres: sempre amb un consell, una ajuda o una broma preparada.
Només puc dir que estic eternament agraïda d’haver pogut participar en aquesta experiència tan increïble, que repetiria una i mil vegades més

Sophie Pellín:

No sé ni per on començar aquest word per parlar sobre aquesta setmana. He viscut tantes emocions tan mesclades en tan sols 7 dies que resulta complicat plasmar-les totes en una fulla. Com sempre faig, començaré parlant sobre el lloc i el que ens va oferir.
Ens vam allotjar a una espècie de mega-campament amb casetes per a dormir i varis edificis principals on menjàvem durant el dia i fèiem activitats variades. El lloc em va encantar perquè les instal·lacions ens oferien una barbaritat de serveis, mai he vist un lloc tan complet en tots els Erasmus que he fet! Que si pistes esportives interiors i exteriors, un menjador enorme, una tendeta, un rocòdrom… I clar, com no mencionar les extravagants saunes finlandeses que connectaven amb el llac. Sincerament, posar-li menys de un 10 a Marttinen no estaria bé. Un paratge natural preciós amb tot tipus de serveis, res més que demanar.
I què puc dir de la gent. Els participants de Hongria i Finlàndia eren tot gent super dolceta amb ganes de fer amics nous, i a algunes ja les coneixia de feia temps. Ha sigut molt bonic tornar-les a veure. Tot el món participava activament als jocs i també xarraven tots amb tots.
I bueno, el Gyem Jook team ha sigut simplement espectacular. No tinc res roín a dir d’aquestes personetes. Tots ens entenem a tots, tenim el mateix sentit del humor i jo crec que fins i tot hem creat una xicoteta família. Sincerament crec que aquest Erasmus ha sigut tan guai gràcies al spanish team que ens ha tocat. I estic súper feliç de haver conegut a aquestes persones i d’haver coincidit aquesta setmana tots junts.
I que no se m’obliden els nostres líders Charly i Lily. Han sigut perfectes per a la ocasió: dos adults súper enrotllats i divertits que també ens han sabut calmar i guiar quan estàvem perduts. He de donar unes profundes gràcies a aquestes dos personetes que ens han estat cuidant i fent-nos riure tota la setmana, sou els millors.
En resumen, aquesta setmana ha sigut un somni fet realitat. Entre les aurores boreals, el llac gelat, el patinatge sobre gel i les rises que ens hem pegat aquest Erasmus ha sigut inovlidable. Gràcies a totes i tots els que ho haveu fet tan perfecte.