DiscoverEU 2026 – Maria
Hi ha viatges que es recorden pels llocs que visites, però n’hi ha d’altres que recordes per tot el que vius i les persones que coneixes. Aquest viatge per Europa ha sigut, sens dubte, d’aquests últims.
Encara que per a mi l’Interrail va començar uns dies més tard que per als meus companys d’aventura, que ja havien fet grup i anaven, a poc a poc, guanyant confiança, des del primer moment em vaig sentir molt afortunada de poder compartir el viatge amb aquell grup de desconeguts. No sabia exactament què em trobaria ni com seria el dia a dia, però, al mateix temps, tenia molta curiositat per descobrir-ho.
Tots junts vam descobrir Itàlia, Eslovènia, Hongria, Àustria, República Txeca, Polònia i Alemanya. Cada país, cada ciutat, amb la seua essència, amb la seua història i les seues particularitats.
Però, més enllà de les ciutats i dels monuments, el que realment ha fet especial aquesta experiència ha sigut tot el que hem viscut entre un lloc i un altre. Els trens ens han posat a prova unes quantes vegades al llarg del viatge, però res fora del que suposa l’aventura. La capacitat de reacció davant dels imprevistos crec que és l’aprenentatge estrella d’aquesta experiència: hem trobat problemes i hem pres decisions, però sempre, entre la barreja de la incertesa i l’emoció, hem trobat la solució tots junts.
Tot ho hem fet junts, els set. Sense Irene, Olga, Vega, Daniel, Guillem i Uriel, aquesta experiència no haguera sigut la mateixa. Ara que el viatge ja ha acabat, resulta estrany pensar que fa només uns dies estàvem canviant de ciutat constantment, carregant maletes, agafant trens i descobrint un lloc nou pràcticament cada dia.
Per tot açò, vull agrair a Antonio i a tot el projecte l’oportunitat que ens han donat. No tots els joves tenen la possibilitat de viure una experiència així: conéixer tants països, conviure amb altres persones, aprendre a moure’s pel món i descobrir coses noves mentre gaudeixes del viatge. És una experiència que va molt més enllà del turisme i que, d’una manera o d’una altra, ens ajuda a créixer.
Perquè, al final, un viatge no es mesura només en quilòmetres recorreguts ni en ciutats visitades. Es mesura en moments, en rialles, en persones, en aprenentatges i en records que continuen amb tu quan ja has tornat a casa. I d’aquest viatge m’emporte tot això, perquè sense ells no haguera sigut el mateix.
