DiscoverEU: Carmen Sanz
El 14 de juliol vam iniciar a una gran aventura que havíem estat preparant i esperant durant molt de temps. Vam agafar l’avió cap a Milan plens d’il·lusió i sense assimilar que anàvem a viure una de les millors experiències de la nostra vida. Des dels primers dies ens vam convertir en una família i vam aprendre a superar junts tots els obstacles que anaven sorgint. Els tres dies que vam passar a Itàlia, a Milan i Verona, van ser la millor forma de començar el viatge. Van ser dies de molta calor, de moltes rialles i de caminar molt. Vam quedar impactats amb el Duomo i enamorats de la tranquil·litat del barri de Brera i els canals, així com de la bellesa de Verona i la seua història. No obstant això, no imaginàvem el que ens esperava al nostre pròxim destí, Salzburg. El camí amb el tren nocturn va ser dur, però va valer la pena perquè es va convertir en la nostra ciutat preferida. Passejar pels seus carrers plens de colors i per la vora del riu era màgic. El pròxim destí era Budapest, una ciutat amb moltíssima història i una arquitectura impressionant. Allí vam tindre l’oportunitat de compartir el nostre viatge amb molts altres grups de joves espanyols i de tota Europa, que com nosaltres havien decidit incloure Budapest en la seua aventura. Després d’uns dies inoblidables, vam fer camí cap a Bratislava, una ciutat menuda i amb un encant especial que va superar les nostres expectatives. Com que la vam veure tota en un dia, vam decidir agafar un tren a Viena per veure un poc la ciutat. Sols vam passar unes poques hores, però van ser suficients per a enamorar-nos dels seus carrers i monuments. Fins i tot vam poder gaudir d’un concert al palau imperial. Encara que volíem quedar-nos més temps, havíem d’agafar un dels nostres últims trens cap a Zuric. Allí vam poder disfrutar tant de la ciutat com de la tranquil·litat de les seues afores a la vora del riu. S’aproximava el final del viatge, però encara ens quedaven quatre dies increïbles a París. Van ser dies de molta pluja i metro però també d’art, de “callejear”, de passejar vora el Sena, de perseguir la Torre Eiffel amb la mirada i de fer amics. No imagine forma millor per acabar aquest viatge que París. Vam deixar la ciutat tristos perquè era el final, però molt agraïts per aquesta oportunitat que ens ha fet créixer i aprendre tant.
